Benvinguts al nostre bloc sobre...

1. L'origen de l'hinduisme

La religió dels habitants de l'Índia era l'índica, fins que al voltant de l'any 1500 aC es va produir l'arribada a la vall de l'Indus d'uns pobles indoeuropeus, que s'anomenaven a si mateixos aris, i es van imposar als habitants de la zona.

La religió dels invasors era la vèdica i en un primer moment es va imposar aquesta religió, però amb el pas dels segles es van anar barrejant la religió vèdica i la religió índica. 

Aquesta barreja es va acabar cap al 500 aC donant lloc a l'hinduisme. Per això, es diu que l’hinduisme no té fundador, i que per això, l’origen sorgeix després d’un llarg desenvolupament popular.

Els habitants de la civilització índica van desenvolupar una cultura agrícola i urbana, i la seva religió va ser la base de l'hinduisme.

La majoria dels déus Vèdics estaven relacionats amb les forces de la natura: Agni, el foc; Indra, la tempesta; Dyaus Piter, el cel; Varuna, les aigües, la llei i l'ordre... En el seu panteó gairebé no hi havia deesses.

Els aris eren un poble patriarcal, i la seva religió reflecteix l'escassa importància que en la seva societat tenien les dones. Els aris creien que les persones podien "negociar" tractes amb els déus. A causa d'això, els oferien sacrificis valuosos per obtenir alguna cosa a canvi: bona salut, molts fills, llarga vida, riqueses, victòries militars...

El ritual més important era el sacrifici d'ofrenes als déus. Durant aquest sacrifici, els sacerdots es reunien al costat del foc i les llançava les ofrenes. 

El foc les acceptava i, per mitjà del fum, les elevava fins als déus.

Els sacerdots van desenvolupar uns rituals molt complicats, que només entenien i podien celebrar ells, per així controlar el poder del sacrifici. Això els permetia influir en l'Esperit Absolut, el Tot Universal, un déu impersonal que ho governa tot, el Brahma. Per això eren anomenats brahmans, que significa "relacionats amb Brahma".

De la fusió dels cultes Vèdic i tradicionals de la cultura índica va néixer l'hinduisme. Els déus Vèdics van ser substituïts per déus més populars com Shiva, Visnú, Rama o Krishna. El panteó va acollir una altra vegada a deesses com Devi, Parvati, Durga o Kali.

2. Situació geogràfica de l'hinduisme al món

L’Hinduisme és una religió molt extensa que es practica en molt llocs de tot el món, però els països on aquesta religió és practicada són:

Índia: És on va néixer i la terra sagrada de l’hinduisme. En aquest país és practicada per un 82% de la població.

Nepal: Fins fa molt poc era l’únic lloc on l’hinduisme era una religió oficial. El 85% de la població d’aquest país és hinduista.

Bali (illa d’Indonèsia): El 90% de la població d’aquest país practica la religió hindú.

Hi ha molts altres llocs del món com Afganistan, Bangla Desh, Bhutan, Birmània, Indonèsia, Malàisia, Oman, Pakistan, Sri Lanka, Tailàndia, etc. que també és extensament practicada però per una minoria de la població.

En el mapa situat a la part inferior podem veure com els països pintats amb un taronja més fort són els llocs on majoritàriament es practica l’hinduisme.

3. La doctrina hinduista

Creences:

Creuen en un déu o realitat absoluta del qual en deriven tots els altres. Brahman és el Déu, l'ànima del món, del que deriven els altres. Es manifesta en cada una de les ànimes individuals dels éssers vius (atman). El destí de cada atman (ànima individual) consisteix a arribar a Brahman per mitjà de diversos camins:

1. El camí de la devoció: adorar un Déu i celebrar les seves festes i ritus. És el camí de la bondat i l'adoració al déu personal.

2. El camí dels actes (karma): seguir fidelment el seu objectiu a la vida i complir amb els deures de la pròpia casta.

3. El camí del coneixement: comporta descobrir mitjançant la meditació, la veritable naturalesa de l'ànima i buscar-hi el Brahma, per unir-se a ell. Renuncia als béns materials i els plaers.

Una de les doctrines principals de l'hinduisme és la creença en la reencarnació. Segons aquesta, cada ésser humà que mor es reencarna en un altre, ja sigui humà o animal, i aquest cicle es repeteix eternament.

Si algú es reencarna en una persona pertanyent a un casta inferior és a causa que el seu comportament no va ser bo en la seva vida anterior. És l’anomenat karma, conjunt d'actes, tant bons com dolents, que tenen conseqüències en la forma de reencarnar.

Com no és possible recordar les vides anteriors, els hindús accepten la seva sort resignadament sense tan sols pensar en revelar-se, ja que ells creuen ser els únics responsables de la seva mala situació.

L'objectiu és lliurar-se del samsara, que és la roda o cicle de les reencarnacions; i aconseguir el moksa, el fi de cicle de reencarnacions, l’alliberació. 

4. Les divinitats

En l'hinduisme hi ha milers de déus (segons escriptures, 330 milions), cadascun amb les seves pròpies característiques i que representen fenòmens naturals; i els hindús trien als déus que prefereixen adorar. L'hinduisme té una tríada divina:

• El déu principal del que provenen tots els altres s’anomena Brahma. Ell és el Déu de la saviesa i posseeix quatre braços i quatre caps que simbolitza que veu en totes les direccions. Una de les principals creences de l'Hinduisme és que Brahma es veurà obligat a recrear el món després que Xiva el destrueixi.

• El segon déu de la tríada és Xiva. És el déu destructor o alliberador que personifica els cicles de naixement, vida, mort i renaixement. Sol representar-se amb una figura de quatre braços, una lluna al cap i una serp enroscada al coll. La mà dreta superior sol sostenir un tambor amb el que acompanya el ritme de la seva dansa de l'alliberament i la recreació.                                          

     

• El tercer i últim de la tríada, és Visnú. representa protecció i una força d'equilibri entre la llei de creació de Brahma i la destrucció de Xiva. L'hinduisme ensenya que hi ha forces iguals de bé i de mal a la terra i que, a vegades, el mal obté un avantatge que requereix que Visnú prengui forma humana (amb els 10 diferents avatars) i restableixi l'equilibri. Se’l representa amb color blau i quatre braços que simbolitza que pot arribar als quatre racons del món (nord, sud, est i oest).

Altres déus són:

• Ganeixa. És el déu amb cap d'elefant, fill de Xiva i Parvati. És venerat com a portador de bona sort i per la seva capacitat de resoldre els problemes, per això se li resa quan s'emprèn una nova tasca. S'explica que Xiva va decapitar a Ganeixa en un atac de fúria, però més tard, li va tornar la vida donant-li un cap d'elefant.

• Parvati. És la deessa del poder, i de l'amor o la devoció. És l'energia vital que anima els déus, els éssers humans i els animals, sense les quals aquests serien inerts i impotents. És la dona de Xiva. En la mitologia hindú, Parvati pot ser tant una deessa que simbolitza l'amor, o una deessa guerrera com Durga, la qual combat als dimonis, o també Kali, la seva forma més ferotge i violenta.

• Laksmi. És la dona de Visnú. Lakshmi és la deessa de la felicitat, riquesa i la prosperitat. Lakshmi representa la meta de la vida, que inclou la prosperitat material i espiritual. En dos dels seus quatre braços porta una flor de lotus (símbol de l'ànima) i una moneda (que simbolitza benediccions i riquesa). 

5. La societat hindú

La societat a hindú es divideix en quatre grups socials anomenats Varna, i un cinquè que no hi és inclòs en aquest grup.

Des de que neixen, les persones ja estan dins una casta (el grup social) i han de ser-la fidel ja que no poden canviar-la. No poden ni ascendir ni descendir.

Els grups són els següents:

El primer s’anomena Brahmans. És el grup format pels sacerdots i pels mestres.

El segon s’anomena Katriyas. Aquest està format pels governants i pels soldats.

El tercer s’anomena Vaisyas. El grup està format per comerciants.

El quart i últim del Varna s’anomena Sudres. Són els obrers.

A part, hi ha el grup anomenat Dàlits que no està considerat dins el Varna per ser una classe social molt baixa. A aquestes persones se les anomena pàries o intocables. 

A continuació, un esquema:

6. Llibres sagrats

L’hinduisme té una gran varietat de textos del segle XII d.C, i escrits en sànscrit. 

Un dels primers que trobem es el Quatre Vedas, ja que van ser transmesos oralment durant molts segles abans de ser escrits. També els textos vèdics es van desenvolupar dins de la cultura vèdica, ja que aquesta estava basada en les castes i les etapes de la vida religiosa.

Després trobem el Rig Veda, es el llibre mes antic de tots i escrit en una de les formes més clàssiques del sànscrit, segurament escrit abans del 400 a.C. També es creu que va ser transmès oralment i fins a l’Edat Mitjana, no es va posar per escrit.

També hi ha el Yajur Veda, ja que aquest és el llibre dels sacrificis. També conté textos religiosos que es centren en la litúrgia i el ritus.

En quart lloc, trobem el Atharva Veda, aquest es caracteritza per la sèrie de ritus que formen part del llibre.

També podem trobar el Upanishad, ja que basa amb les meditacions, ja siguin místiques o filosòfiques, aproximadament cap el 600 a.C.

En cinquè lloc, trobem el Mahabharata, aquest està format amb més de 100.000 versos, i explica la història de dos famílies de déus que lluiten entre ells.

I en sisè lloc, i últim que destacarem es el Puranas, que són els llibres èpics de l’ hinduisme. 

7. Festes hindús, pelegrinacions i ritus

El DIWALI és la festa de les llums hindú que dura cinc dies aproximadament. Se celebra a mitjans d’Octubre i de Novembre, en funció del calendari lunar. És una festa religiosa que celebren varies religions a més a més de d’hinduisme com el budisme, el sikhisme i el jainisme.

També és celebrat a Nepal, Singapur, Malasia...

Se celebra només una vegada a l’any, i durant el Diwali la gent estrena roba nova, comparteixen dolços, llaminadures i tiren petards i focs artificals.

Aquest festival els significa que és la nova entrada a l’any, ja que es una de les nits més importants i alegres de tot l’any.
La divinitat que organitza aquest ritual es Lakshmi, ja que ella es la que aporta prosperitat i riquesa. També hi ha el déu Ganesha que és honorat aquest dia.

Se celebra perquè commemora la mort del dimoni Narakasura i l’alliberament de les setze mil donzelles que tenia presoneres amb ell. També el retorn a la ciutat de Ayodhyā del príncep Rāma desprès de la seva victòria en el rei dels dimonis. Segons diu la llegenda la gent de la ciutat va omplir les muralles i les taulades amb llums perquè el príncep pogués trobar amb facilitat el camí, d’aquí ve aquesta tradició.

Durant aquests dies les cases es netegen d’una forma especial i s’adornen amb diversos motius i espelmes que s’encenen al capvespre. És típic celebrar un menjar compost per plats importants i dolços, també fer regals a les persones properes i familiars. Es renoven llibres de comptes, algunes eines de la llar i pintar la casa i decorar-la per l’any entrant.

HOLI és una festivitat que marca l’inici de la primavera i se celebra la mort de Holika.
La nit anterior de Holi s’encenen grans fogueres i es cremen ninots de Holika. El dia de Holi es recorden les malifetes de Krishna i les bromes que gastava de jove a les vaqueres. També es fan processons, cants i balls, i els participants es tiren aigua i tintes uns als altres. Durant el Holi també és costum anar a veure la família i amics, o inclús tothom i saludar-los com a símbol de bona educació.

També hi ha la felicitat de DASSEHRA, ja que és una festivitat que recorda la victòria de Rama sobre el gegant Ravana. Ho fan a través de danses i obres de teatre on s’expliquen moments molt importants de la vida de Rama i Sita. Es construeixen enormes ninots de Ravana farcits de palla i petards, ja que una persona disfressada de Rama dispara una fletxa encesa per encendre’ls. 

La MAHA KUMBH MELA és una de les peregrinacions més grans del món que realitzen els fidels hindús i es fa quatre vegades cada dotze anys, i té lloc a Prayag. 
La llegenda diu que en els orgígens del temps als déus i els dimonis van fer un pacte per elaborar el nèctar de la immortalitat. Un cop creat els dimonis van fugir amb el “pot del nèctar”. La batalla entre déus i dimonis va durar dotze dies i durant la batalla van caure quatre gotes de nèctar de la immortalitat. Els llocs on van caure aquestes gotes

El nom de la peregrinació traduït en català significa “la gran reunió del pot”.

El més important de la peregrinació és la immersió en el riu ja que amb això creuen que netejaran els seus pecats a ells i els seus ascendents i així faciliten el cicle de les reencarnacions. Els primers de banyar-se són els sadhus i altres santons, després ho fan la resta de fidels.  

Les etapes més importants de la vida hindú, com el naixement i la mort, se celebren amb diferents ritus anomenats samskaras, ja que se situen a davant d’un foc sagrat. En total hi ha 16 samskaras, tres dels quals se celebren abans de que la persona neixi.

EL RITUS DEL NAIXEMENT es realitza poc després de que el nadó neix. Consisteix en rentar el nen hindú i se li escriu la paraula Om, a la llengua, amb una ploma d’or mullada amb mel. Deu dies més tard, se li fa la carta astral que mostra la posició dels planetes i les estrelles en el moment del seu naixement, ja que aquest mapa s’utilitzarà en un futur pròxim per escollir dates com les del casament o la cerimònia de majoria d’edat. Quan l’infant té quatre anys se li talla els cabells i se li entrega el déu familiar.


EL RITUS DE MAJORIA D’EDAT es realitza entre els vuit i dotze anys d’aquella persona, els homes hindús participen en aquesta cerimònia, perquè ja se’ls considera una edat suficient per aprendre i comprendre més coses sobre la seva religió. Després un sacerdot beneeix un llarg cordó de cotó, que passsa per l’espatlla esquerra i sota el braç dret del menut. El cordó té tres fils que recorden el seu deute davant de Déu, els seus avantpassats i el seu mestre espiritual; també representen els déus Brahma, Visnú i Siva, ja que aquest nen ha de portar el cordó sagrat tota la seva vida.  

EN EL RITUS DEL MATRIMONI, els pares tenen una figura important perquè han d’escollir el matrimoni dels seus fills. La cerimònia en si, sol durar dotze dies aproximadament i es pot celebrar a qualsevol lloc. Els nuvis realitzen un seguit de ritus guiats per un sacerdot. Fan promesa de lleialtat mútua i compartir les seves possessions davant un foc sagrat que simbolitza la divinitat. I després els dos lligats a través del sari vermell de la núvia, van cantant himnes i oracions al voltant del foc sagrat.


EL RITUS DEL MORT, segons els hindús, quan una persona mor la seva ànima es reencarna, és a dir, la seva ànima torna al món en una altra forma. També es creu que morir prop del riu Ganges pot evitar moltes reencarnacions i per tant apropar el seu alliberament. Si una persona no pot arribar al riu Ganges per morir, se li sol donar aigua d’aquest riu. El cadàver del la persona morta es col·loca en un munt de llenya i el fill gran encén el foc. Tres dies després es recullen les cendres i es tiren a un riu, ja que si és possible, sempre se solen tirar en el riu Ganges.