3. La doctrina hinduista

Creences:

Creuen en un déu o realitat absoluta del qual en deriven tots els altres. Brahman és el Déu, l'ànima del món, del que deriven els altres. Es manifesta en cada una de les ànimes individuals dels éssers vius (atman). El destí de cada atman (ànima individual) consisteix a arribar a Brahman per mitjà de diversos camins:

1. El camí de la devoció: adorar un Déu i celebrar les seves festes i ritus. És el camí de la bondat i l'adoració al déu personal.

2. El camí dels actes (karma): seguir fidelment el seu objectiu a la vida i complir amb els deures de la pròpia casta.

3. El camí del coneixement: comporta descobrir mitjançant la meditació, la veritable naturalesa de l'ànima i buscar-hi el Brahma, per unir-se a ell. Renuncia als béns materials i els plaers.

Una de les doctrines principals de l'hinduisme és la creença en la reencarnació. Segons aquesta, cada ésser humà que mor es reencarna en un altre, ja sigui humà o animal, i aquest cicle es repeteix eternament.

Si algú es reencarna en una persona pertanyent a un casta inferior és a causa que el seu comportament no va ser bo en la seva vida anterior. És l’anomenat karma, conjunt d'actes, tant bons com dolents, que tenen conseqüències en la forma de reencarnar.

Com no és possible recordar les vides anteriors, els hindús accepten la seva sort resignadament sense tan sols pensar en revelar-se, ja que ells creuen ser els únics responsables de la seva mala situació.

L'objectiu és lliurar-se del samsara, que és la roda o cicle de les reencarnacions; i aconseguir el moksa, el fi de cicle de reencarnacions, l’alliberació.