dimarts, 7 d’abril del 2015


7. Festes hindús, pelegrinacions i ritus

El DIWALI és la festa de les llums hindú que dura cinc dies aproximadament. Se celebra a mitjans d’Octubre i de Novembre, en funció del calendari lunar. És una festa religiosa que celebren varies religions a més a més de d’hinduisme com el budisme, el sikhisme i el jainisme.
També és celebrat a Nepal, Singapur, Malasia...
Se celebra només una vegada a l’any, i durant el Diwali la gent estrena roba nova, comparteixen dolços, llaminadures i tiren petards i focs artificals.
Aquest festival els significa que és la nova entrada a l’any, ja que es una de les nits més importants i alegres de tot l’any.
La divinitat que organitza aquest ritual es Lakshmi, ja que ella es la que aporta prosperitat i riquesa. També hi ha el déu Ganesha que és honorat aquest dia.

Se celebra perquè commemora la mort del dimoni Narakasura i l’alliberament de les setze mil donzelles que tenia presoneres amb ell. També el retorn a la ciutat de Ayodhyā del príncep Rāma desprès de la seva victòria en el rei dels dimonis. Segons diu la llegenda la gent de la ciutat va omplir les muralles i les taulades amb llums perquè el príncep pogués trobar amb facilitat el camí, d’aquí ve aquesta tradició.







Durant aquests dies les cases es netegen d’una forma especial i s’adornen amb diversos motius i espelmes que s’encenen al capvespre. És típic celebrar un menjar compost per plats importants i dolços, també fer regals a les persones properes i familiars. Es renoven llibres de comptes, algunes eines de la llar i pintar la casa i decorar-la per l’any entrant.





HOLI és una festivitat que marca l’inici de la primavera i se celebra la mort de Holika.
La nit anterior de Holi s’encenen grans fogueres i es cremen ninots de Holika. El dia de Holi es recorden les malifetes de Krishna i les bromes que gastava de jove a les vaqueres. També es fan processons, cants i balls, i els participants es tiren aigua i tintes uns als altres. Durant el Holi també és costum anar a veure la família i amics, o inclús tothom i saludar-los com a símbol de bona educació.




També hi ha la felicitat de DASSEHRA, ja que és una festivitat que recorda la victòria de Rama sobre el gegant Ravana. Ho fan a través de danses i obres de teatre on s’expliquen moments molt importants de la vida de Rama i Sita. Es construeixen enormes ninots de Ravana farcits de palla i petards, ja que una persona disfressada de Rama dispara una fletxa encesa per encendre’ls. 





La MAHA KUMBH MELA és una de les peregrinacions més grans del món que realitzen els fidels hindús i es fa quatre vegades cada dotze anys, i té lloc a Prayag. 
La llegenda diu que en els orgígens del temps als déus i els dimonis van fer un pacte per elaborar el nèctar de la immortalitat. Un cop creat els dimonis van fugir amb el “pot del nèctar”. La batalla entre déus i dimonis va durar dotze dies i durant la batalla van caure quatre gotes de nèctar de la immortalitat. Els llocs on van caure aquestes gotes
El nom de la peregrinació traduït en català significa “la gran reunió del pot”.

El més important de la peregrinació és la immersió en el riu ja que amb això creuen que netejaran els seus pecats a ells i els seus ascendents i així faciliten el cicle de les reencarnacions. Els primers de banyar-se són els sadhus i altres santons, després ho fan la resta de fidels.  



Les etapes més importants de la vida hindú, com el naixement i la mort, se celebren amb diferents ritus anomenats samskaras, ja que se situen a davant d’un foc sagrat. En total hi ha 16 samskaras, tres dels quals se celebren abans de que la persona neixi.

EL RITUS DEL NAIXEMENT es realitza poc després de que el nadó neix. Consisteix en rentar el nen hindú i se li escriu la paraula Om, a la llengua, amb una ploma d’or mullada amb mel. Deu dies més tard, se li fa la carta astral que mostra la posició dels planetes i les estrelles en el moment del seu naixement, ja que aquest mapa s’utilitzarà en un futur pròxim per escollir dates com les del casament o la cerimònia de majoria d’edat. Quan l’infant té quatre anys se li talla els cabells i se li entrega el déu familiar.



EL RITUS DE MAJORIA D’EDAT es realitza entre els vuit i dotze anys d’aquella persona, els homes hindús participen en aquesta cerimònia, perquè ja se’ls considera una edat suficient per aprendre i comprendre més coses sobre la seva religió. Després un sacerdot beneeix un llarg cordó de cotó, que passsa per l’espatlla esquerra i sota el braç dret del menut. El cordó té tres fils que recorden el seu deute davant de Déu, els seus avantpassats i el seu mestre espiritual; també representen els déus Brahma, Visnú i Siva, ja que aquest nen ha de portar el cordó sagrat tota la seva vida.  


EN EL RITUS DEL MATRIMONI, els pares tenen una figura important perquè han d’escollir el matrimoni dels seus fills. La cerimònia en si, sol durar dotze dies aproximadament i es pot celebrar a qualsevol lloc. Els nuvis realitzen un seguit de ritus guiats per un sacerdot. Fan promesa de lleialtat mútua i compartir les seves possessions davant un foc sagrat que simbolitza la divinitat. I després els dos lligats a través del sari vermell de la núvia, van cantant himnes i oracions al voltant del foc sagrat.


EL RITUS DEL MORT, segons els hindús, quan una persona mor la seva ànima es reencarna, és a dir, la seva ànima torna al món en una altra forma. També es creu que morir prop del riu Ganges pot evitar moltes reencarnacions i per tant apropar el seu alliberament. Si una persona no pot arribar al riu Ganges per morir, se li sol donar aigua d’aquest riu. El cadàver del la persona morta es col·loca en un munt de llenya i el fill gran encén el foc. Tres dies després es recullen les cendres i es tiren a un riu, ja que si és possible, sempre se solen tirar en el riu Ganges. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada